El significat de les paraules

Tot evoluciona: l’arquitectura, el paisatge, les idees, els comportaments, les paraules... I o fa a tanta velocitat que, de vegades, no aconseguim entendre exactament el que ocorre. I eixe desconeixement ens fa ser desconfiats, quan no ens duu, sense remissió, pels camins que altres ens han obert, sense demanar-nos permís. La premsa, la ràdio i la televisió, aprofitant la força del seu missatge, entra als nostres habitatges i a les nostres ments, creant-nos pautes de comportament i formes de pensar i de parlar que, de ben segur, han estat dissenyades acuradament per gabinets especialitzats. D’aquest mode, som com ens diuen que hem de ser. I parlem tal i com ens diuen que hem de parlar. Malgrat que, de vegades, no sapiguem el vertader significat de les paraules. Dic això, després d’escoltar repetidament a la ràdio i a la televisió (Cadena SER i RTVE) un concepte, la importància del qual no acabés d’entendre (o hauria de dir, millor, que no l’entenc gens). Fins ara, cada vegada que les forces de seguretat desarticulaven una cèl·lula d’ETA, invariablement sempre deien: “Ha sido desarticulado el Comando Madrid; o el Comando Barcelona; o el Comando Vizcaya...”. Quan aquesta setmana hi ha hagut una desarticulació al País Basc, la informació ens diu: “Ha sido desarticulado el Complejo Vizcaya”. I insisteixen repetidament en la nova paraula: “Complejo”.

No sé si hi han donat alguna mena d’explicació. Si ho han fet, jo no l’escoltat. I com que em preocupen les coses que no entenc, he intentat esclarir el significat d’aquestes paraules, mitjançant el diccionari de la “Real Academia Española de la Lengua”, que diu exactament:

“COMANDO: 1) Mando militar. 2) Pequeño grupo de tropas de choque, destinado a hacer incursiones ofensivas en terreno enemigo. 3) Grupo armado de terroristas”.

“COMPLEJO: 1) Que se compone de elementos diversos. 2) Complicado (enmarañado, difícil). 3) Conjunto o unión de dos o más cosas. 4) Conjunto de establecimientos fabriles. 5) Conjunto de edificios o instalaciones agrupados para una actividad común. 6) Conjunto de ideas, emociones y tendencias generalmente reprimidas y asociadas a experiencias del sujeto, que perturban su comportamiento”.

Després de llegir totes aquestes definicions, encara entenc menys les raons del canvi. Sóc conscient del treball d’educació que han hagut de desenvolupar, des de totes les instàncies del poder, perquè ens oblidéssim de la paraula “militant” en referir-nos als membres d’ETA, i els associarem sempre a terroristes, membres d’una banda criminal organitzada en “comandos”. Quin abast té, doncs, la inclusió d’aquesta nova paraula? Com hem d'organitzar el nostre pensament des d’hores d’ara? Què pretén de nosaltres, el nostre Gran Germà, en proposar-nos aquesta variant? Jo, torni a dir-ho, em trobe totalment desconcertat. I tinc eixa por pròpia de l’ignorant, que pretén pensar per ell mateix, de què aquesta paraula, com tantes d’altres, m’arrossegués amb el ramat dels que no pensen en la direcció, més o menys perversa, que altres ja han decidit.

S’ha fet una bona tasca per donar-li la volta a la truita sense ensurts, utilitzant acuradament les paraules i fent èmfasi en elles. D’aquest mode, els que abans ens reprimien s’han convertit en els nostres protectors, en els garants de la democràcia. D’acord, que hi ha hagut que canviar comportaments –d’altre mode no caldria-. Però mantenint-se'n altres, ben propis del passat, quants d’ells no són només que paraules?

Potser, en la definició número 6) de la paraula “complejo” es troba la qüestió? Hauria de ser aquesta; no n’hi ha altra: “Conjunto de ideas, emociones y tendencias...”. Després d’ensinistrar-nos, perquè entenguem que la gent d’ETA són assassins descerebrats, ara ens diuen que tenen idees i emocions...? Ai, Gran Germà, en tornes boig! Jo no t’hi entenc, però, t’entens tu?