dimarts, 2 de desembre del 2008

On és la justícia?



Com ja és costum, les notícies referides a l’“alta política” es traslladen a l’audiència de tal manera que, a poc a poc, la pròpia notícia es perd per entre la pols de les discussions interessades, les filtracions, els “i tu més”, etc., a què tant ens tenen acostumats i... educats. És una tàctica premeditada de la pròpia classe política, mitjançant la qual desinformen informant... o informen desinformant. On l’únic que compta és desprestigiar el rival, posant com a testimoni al poble, completament desconcertat per les opinions malintencionades dels uns i dels altres.

Dic açò en referència a la notícia publicada pel diari “El País”, on es parla d’un informe “secret” que deixa palesa l’autorització del govern de José M.ª Aznar, per què aterraren, en aeroports espanyols, avions de la CIA que portaven ostatges amb destinació a la presó il•legal de Guantànamo. Aquesta notícia ens hauria de fer reflexionar, però no ens donen temps. Els caps dels partits, surtin d’immediat als mitjans de comunicació per comentar-la i donar-li la volta, com si d’un calcetí es tractés, de tal mode, que la mateixa notícia –sense entrar al fons d’ella- aprofités per desprestigiar als uns o als altres. La notícia la dona el diari “El País” i això ja és una cosa una mica sospitosa, per la seva ideologia més propera al govern. Es tracta, doncs, d’un treball d’investigació del diari, o d’una filtració interessada? El PP diu que és una filtració interessada, perquè no es continués parlant de la crisi econòmica. Em sembla una bogeria. L’ínclita Esperanza Aguirre diu públicament que han hagut més vols governant el PSOE que governant el PP. Em sembla més bogeria encara, només que es tracta de quantitats? Després de tot açò, on queda el fet denunciat? On és l’honestedat, on és la justícia? Què és el que importa el, tu més que jo, o el delicte comés?

La notícia és tan greu, que els polítics –tots- haurien de callar avergonyits, i deixar actuar a la justícia, si és que hi ha justícia, si és que hi ha independència judicial, que és una qüestió en la que cada vegada crec menys. Si és que hi ha vergonya per callar, que també ho dubto. Es tracta d’avions secrets per transportar éssers humans –no sabem si culpables o no- d’un mode il•legal, a una presó il•legal per ser il•legalment jutjats, quan no retinguts i torturats, sense cap de garantia. Un fet vergonyós que algun dia –tant de bo ho poguéssim veure- la història condemnarà. Un fet vergonyós que, com he dit, hauria de fer callar els polítics i els hauria de fer que paguessin pel seu delicte. Si es tracta d’Aznar, el responsable de l’acord, tant ell com els ministres que el secundaren, haurien de ser jutjats i condemnats en conseqüència. Però, i els governs que els van succeir? Haurien de demostrar que són innocents, i no ho tenen fàcil. Perquè sembla que hi han continuat aterrant avions de la CIA i ningú no ha fet res, per evitar-ho. És clar, es tracta dels avions de l’amo del món, i val més callar i quedar bé.

Sembla que a aquestes coses, no lis donem massa importància. No afecten a la nostra butxaca i, per tant, no són rellevants. Però haurien d’afectar a la nostra consciència d'éssers humans, a l’honestitat, a l’honradesa, a la solidaritat. Tal vegada si ens trobarem segrestats del nostre medi, de les nostres famílies, de la nostra vida, imploraríem l’ajut del món. I tal vegada el món –com nosaltres- s’ho miraria com si es tractés d’una pel•lícula d’espies. L’eterna lluita del bé i del mal on, com en aquest cas, la fi justifica el medi, per molt vergonyós que aquest sia. On és la justícia?