dissabte, 3 de gener de 2009

Feliç i pròsper any nou?


Abans d’acabar l’any 2008, va morir la polonesa Irena Sandler; tenia 98 anys. Ella fou qui, mentre els nazis ocupaven Polònia, durant la Segona Guerra Mundial, posant en risc la seva vida, va salvar més de 2500 xiquets jueus del gueto de Varsòvia. Fou arrestada per la Gestapo, sotmesa a turments i condemnada a mort, si bé els seus companys de la resistència van aconseguir alliberar-la.

A hores d’ara, no sabem on són aquells 2500 xiquets. Desconeixem si són vius o morts. Si són gent de pau o, aliens al seu passat, recolzen les accions de guerra i de neteja que el seu govern utilitza envers els palestins. No cap dubtar que, d’entre el poble jueu, hi haurà un munt de persones que, com na Irena Sandler, rebutjaran la violència, el patiment i la mort de persones innocents, de gent que el seu únic delicte ha estat néixer en eixa part del món. Ja es parla de més de quatre-cents morts i, d’entre ells, dones i xiquets. No hi haurà, entre els botxins, cap d’aquells 2500 xiquets? No hi haurà, d’entre ells, cap que s’hagi fet solidari entre els qui pateixen els atacs indiscriminats?

Si ens centrem en el conflicte, tal com ara es desenvolupa, potser que, tots desconcertats, no tinguem gaire coneixement de les motivacions exactes que el mouen. Sol ocórrer. Després de molts anys de guerra, més o menys dissimulada, els motius que l’originen queden oblidats. D’un mode hipòcrita, les potències mundials demanen, des dels seus còmodes seients, el retorn a la normalitat. A quina normalitat? A la de novembre de 2008? I, mentre que demanen, miren vers altra banda, per no veure la massacre que es va produint. És cert que a l’organització palestina Hamas, cal donar-li la seva part de responsabilitat en el conflicte, però les conseqüències de la seva acció, que podem considerar terrorista, no justifiquen de cap mode que un exèrcit sofisticadament armat arrasés un territori, matant impunement gent innocent. És un crim. Però, qui va a jutjar-lo? Els Estats Units, aprofitant el que li queda per manar al president Bush, diuen que es tracta de legítima defensa. “Ojos por ojo”. I Obama, no diu res? I la resta del món, què diu? O millor dit, què fa? Mentre que celebrem les festes de Nadal i Any Nou i Reis, mentre que ens intercanviem postals atapeïdes de paraules de Pau i d’Amor, un poble està sent exterminat. Un extermini del que tots som còmplices amb la nostra passivitat, amb el nostre comportament hipòcrita. Tard o d’hora es parlarà del poble palestí com es parla ara dels dinosaures: seran una gent estranya que passà per la història i que foren eliminats per l’evolució de la vida, en benefici –potser- del progrés.

Feliç i pròsper any nou?