Coses de l'Agost

La platja suposa una treva en la quotidianitat de la vida, malgrat els diferents aspectes que, al llarg del dia, acostuma a assolir, per sobre de tot al mes d’Agost. Pel matí, representa la Pau individual de cada subjecte. El Sol encara no copeja en excés; pel passeig marítim la gent camina tal com éssers aliens uns dels altres, com que estiguessin fent una competició esportiva on cadascú és invisible. El pensament camina pel davant esvaint-se de la realitat. I el pensament, igual que cada persona, sembla tenir el seu espai individual per on discórrer fins una meta que no existeix. Pensaments i persones avancen com robots per la seva línia traçada en el vent. La majoria, mentre camina, escolten música, aïllant-se encara més de la realitat que els envolta. Entre tant, a la platja, algú cerca petxines, mentre que les gavines passegen per la sorra i la gent gran de les famílies d’estiuejants van acudint a plantar les ombrel·les en primera línia, per agafar un lloc privilegiat. Tot és tranquil i seré, malgrat la competició del passeig. Però és que cadascú només que competeix amb ell mateix.

Al voltant del migdia el paisatge canvia rotundament. Les voreres del passeig ara només que representen una via de pas per als que van a la platja o se’n surten d’ella. La platja és un caos. Les ombrel·les omplen de color l’ambient mentre, sota d’elles, la gent intenta oblidar-se’n dels problemes quotidians cercant una barreja d’aire, sol, ombra i aigua, que els fes sentir-se, per un moment, propietaris d’eixe petit retall de natura que gaudeixen. Els xiquets, amb les galledes, intenten fer llacs en la sorra. La mar és envaïda per petits i grans, que cerquen la fredor de l’aigua, per interposar-la a l’escalfor del Sol. No n’hi ha tranquil·litat ni pausa per al pensament. Tot consisteix en deixar-se dur per la força de l’aigua i del Sol. Aquí, el pensament, gaudeix de permís per fer una llarga migdiada.

I al capvespre, torna a donar-se una situació diferent. De nou la gent envaís el passeig, però ara ho fan per passejar, generalment en parelles o grups més nombrosos. Van tranquils, comentant les coses que els han ocorregut al llarg del dia. Si, mentre dinaven, han vist els informatius, pot comentar-se quelcom, però, en general, les notícies importants manquen d’importància a l’Agost. A la platja, mentre que el Sol ja s’amaga, els darrers banyistes repleguen les coses i es netegen els peus. Res no és important a l’Agost. Geòrgia ha envaït Osétia del Sud, Rússia ha envaït Geòrgia. Què dius? On és? Com s’escriu, Osétia? Hi ha milers de morts i de desplaçats; ciutats destruïdes, persones com nosaltres que han perdut tot el que tenien. Sí, però a les olimpíades, Espanya pot guanyar una medalla de bàsquet. Bàsquet? A mi només que m’agrada el futbol. Com és que no es troba Espanya en les olimpíades, si és el millor del món? Ja, però si Raul no juga, Espanya no pot guanyar una medalla. Com et deia, Rússia ha envaït Geòrgia... Sí, he de comprar-me un protector almenys de factor cinquanta, sinó en aquest Sol...

Són les coses de l’Agost. A ningú se li pot acudir que un polític pogués fer una moció important; a ningun polític se li pot acudir fer-la, qui anava a enterar-se? Agost és diferent. Només a les guerres la gent mor com sempre. Només els pobres continuen passant gana i necessitats. Però per pensar en tots ells, ja vindrà Setembre.