dimecres, 6 d’agost del 2008

Els Drets Humans


Només que falten quaranta-vuit hores per què s’hi inauguren les Olimpíades de Pekín, i es va accentuant, cada vegada més, tot el que representa el circ mediàtic que es mou, al voltant de qualsevol esdeveniment important. Com si es tractés d’un plat apetitós on tots es creuen amb el dret de ficar-hi la cullera, uns i altres s’afanyen per deixar clares unes opinions que, en altres circumstàncies no manifesten o, si ho fan, és d’un mode força més calmat. A mi, l’opinió que realment m’importa és la que surt de la part del món on visc. Un món completament interessat en introduir-se en la societat xinesa, per treure-hi guanys d’aquesta relació. Una relació per a la que no se n’hi dóna importància a les agressions als drets humans que el gegant asiàtic sembla estar cometent.

Escoltant les tertúlies de la ràdio, sembla com que, nosaltres, els purs demòcrates d’occident on ens desdejunem cada dia amb una infusió endolcida amb democràcia, llibertat i igualtat, acudim als jocs olímpics abillats amb l’uniforme de l’arrogància i la prepotència. I ho fem amb la intenció de deixar clar qui són els bons i qui els dolents. Els resultats esportius, només que interessen si amb ells aconseguim humiliar els comunistes. Ara bé, en el cas que ells treguin millors resultats, serà degut –només- que a la tàctica opressora del règim, no a les qualitats atlètiques.

Ningú, però, en aquest món meu, ens parem a mirar dintre nostre per veure de quin mode també aquí es conculquen els drets humans i no es fa una crítica escaient. Tal vegada, en lloc de criticar tant els altres, ara que hi ha una audiència que els escolta o mira o llegís, caldria que miréssim les bosses de misèria que, fonamentalment, envolten les grans ciutats, els milers de persones que viuen amb sous de misèria o les que, sense sou, estan a l’atur, les que no tenen habitatge i que, com sol dir-se, no es moren, perquè no tenen on caure’s morts. I caldria que pensessin –abans d’omplir-se la boca amb retrets als altres- si aquest és el món perfecte que semblen defensar. De vegades hi ha que donar-li la raó a qui la té. Em refereixo a un text de l’evangeli (disculpin si, degut a la manca de costum, no puc dir exactament la procedència) que ve a dir que veuen la palla en l’ull aliè i no veuen la biga amb el propi.

El dibuix l’he tret de: http://tzantza.wordpress.com/

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Totalment d'acord. Sembla que els Drets Humans només són conculcats a la Xina, quan els Estats Units acaben d'aplicar altre cop una pena de mort i tenen camps de concentració escampats per tota la terra.

Al nostre país, es detenen a les persones que venen a treballar perque tenen un color de pell diferent, l'opulència creix i hi ha gent que ni tan sols pot accedir una llar.

Quin fàstic.

pp@dsuar ha dit...

Avui, l'ínclit George Bush, amb l'autoritat que li dóna ser el primer líder del món lliure, l'ha demanat als xinesos l'aplicació dels drets humans. Ningú, del món lliure, se n'ha recordat de preguntar-li a ell què ocórre, per exemple, a Guantànamo. Fer-ho seria demagògia.