“Els de Sarajevo no comptaran el seus morts. Comptaran els vius”. Això digué, a propòsit del setge de Sarajevo, Radovan Karadzic, el tristament recordat com el Carnisser de Sarajevo, o de Srebrenica, on va arrasar a sang i foc, escrivint unes de les pàgines més tristes i vergonyoses de la nostra història més recent.
Però no vaig a ser jo el que em dediqués a repassar les dades d’una història que es troba a l’abast de qui la volgués conèixer. Només vull mostrar el meu goig, en saber que ahir fou per fi detingut i posat a disposició dels Tribunals Internacionals, que ara l’han de jutjar. Una notícia tan important –al meu parer- que hauria de ser capçalera a tots els mitjans de comunicació. I les campanes –eixos instruments de bronze que fan repicar per qualsevol bajanada- haurien d’estar repicant ininterrompudament, per traslladar al poble la bona notícia. Un assassí, un terrible assassí, ha estat detingut. I el món lliure és ara una mica més lliure.
Però, no ens enganyem: alguna cosa no és com sembla. Què està passant? De matí, en escoltar la notícia a la ràdio, m’he afanyat per anar a veure les capçaleres dels diaris: “El País” ho publicava en primera pàgina, però només que una breu nota d’una columna a la dreta de la pàgina. Ninguna menció editorial. Cap d’altra menció més ampla a l’interior. Als altres diaris, no he vist res a la portada. No sé... Cap la possibilitat que la detenció s’hagi produït a unes hores on les edicions ja estaven tancades, i serà demà quan es publiqui com cal. Ho dic altra vegada: no sé. Cada vegada sé menys. I no vull, però, esperar a demà per celebrar el que representa, per a mi, un esdeveniment transcendental. M’atipo d’aire els pulmons, i el trobo menys contaminat. Amb aquest carnisser a la presó, per sempre, el món és més lliure i més saludable. Però no ens oblidem que encara es troba lliure el que fou el seu braç executor: Ratko Mladic, un altre càncer d’aquella fatídica història. Com és possible fer tant de mal, com el que feren aquests éssers? I, com és possible que en ser un d’ells empresonat, no es declarés festa a tot el món lliure? Ja s’ha redimit el mal? Ja s’ha oblidat el record d’els milers de persones assassinades, de les dones violades, dels pobles esborrats del mapa? Tal vegada era massa d’hora. Potser demà ens donen la notícia com cal. Jo, per si de cas, ho celebro ara.
1 comentari:
A mi el que més fàstic em fa es saber que aquesta gent viu tranquilament, amagats i fent una vida "normal", mentre hi ha gent que no podrà oblidar mai no la mort, sinò la vida que aquest desgraciat i tots els que van acomplir les seues ordres lis han donat.
Berlusconir seguix governant un país democrátic. La llibertat encara sembla cosa de película si els tribunals internacionals permeten l'assetjament a la població gitana però aquest és altre tema. Disfrutem ara l'empresonament d'un criminal, ja demanarem després altres coses.
Publica un comentari a l'entrada