Un Cel per al Roget

Els humans hem sabut fer-ho. No és prou per a nosaltres viure la vida el millor possible: ens hem inventat una sortida d’emergència per reintegrar-nos, després de la mort, en una dimensió nova, eternament delectant. Els cristians, a la dreta del Déu Pare, a qui li devem el trànsit en aquesta vida, i que ens durà al seu costat per sempre més, lluny de crisis, malalties i misèries. Tot un ple que cap de loteria hi podrà igualar. I amb la garantia de Déu, el Nostre Senyor i de tota una colla de Verges i de Sants.

I jo em pregunto, sovint, som tan bons, els cristians (d’un mode semblant podríem parlar-ne d’altres cultures o religions) per merèixer un premi tan gran? I, si ho som, no hi ha altres éssers vius que també haurien de tenir cabuda al nostre Paradís? Però com que sembla que el nostre és un projecte exclusiu per a nosaltres, jo vull ara inventar-ne un altre Paradís per als gossets. Un lloc on es trobés el Roget, ara que va a fer un any des què es va morir. Perquè si ell fou afectuós i atent mentre fou viu, té tant de dret de gaudir-ne d’un Paradís com qualsevol humà. En tant que fou viu, el Roget entrava a la meva cambra –cada nit- a dir-me bona nit, i cada matí em transmetia la seva alegria de sentir-nos vius. Fou el meu company, el meu còmplice. El vaig fer feliç?: ell em feu feliç i em deixà el cor atapeït de petiteses de les que mai no em podré oblidar. Per tot plegat, es mereix el Paradís que jo ara me n’inventés per a ell:

Es tracta d’un indret fabulós, on només que tenen cabuda els gossets. I on, sense rancúnies, conviuen els de totes les races. Es poden ensumar uns als altres sense perill i jugar quan els vinga de gust, i copulen amb tota llibertat. Hi ha coses bones per menjar i aigua neta per tot arreu. També hi ha espais de sol i d’ombra per a dormir amb una temperatura perfecta. No hi haurà nit, només dia, sense núvols ni tempestes. I no n’hi ha cap de Déu Pare gos que els fes control a la seva llibertat. És, però, un Paradís del què les noves camades de cadells se’n poden sortir per integrar-se en les cases –i les vides- dels humans que de veritat els estimen. És un Paradís on vull que el Roget es trobés delectant-se per tota l’eternitat. Una utopia que, de segur, compartiran amb mi tots aquells que estimen els gossets. Arreveure, Roget.