La perversitat de la publicitat

El món on vivim, el món de la gent "rica", com nosaltres, és, fonamentalment, un mercat. I, com a tal mercat, allò més important és vendre i obtenir guanys. Malgrat la crisi (parlem-li de la nostra crisi a la gent que es mor de gana, als que no tenen habitatge, als que emprenen viatges sense futur a la recerca d'un miratge). En aquesta borsa mercantil, els valors que més cotitzen són l'egoisme i l'empenta, no per superar-nos, sinó per superar els altres, per arribar més amunt, per ser els millors, per -en definitiva- tenir més. A més diners, més poder: eixa és la regla fonamental. I al servei d'aquesta regla, es posa sovint la publicitat, com element imprescindible per dirigir el nostre pensament en la direcció "correcta".

Fa ben poc temps, els constructors s'enriquien edificant per tot arreu cases i xalets, sense importar-lis gens ni mica l'ocupació d'espais naturals i la seva destrucció. D'aquest pastís tan sucós, deixen engrunes de corrupció que polítics de tots els colors han aprofitar per omplir-se les butxaques. Malgrat que alguns d'ells han estat empresonats, sembla que això no és més que una anècdota, ja que no perden els guanys obtinguts i la presó és prou lleugera, per a ells. D'altra banda, per l'opinió de gran part del poble, es converteixen en màrtirs, car entenen que, gràcies a ells, el progrés i el benestar han arribat a tots aquells que han pogut reconvertir les seves terres i fer-les urbanitzables i que, gràcies a això, també s'han fet rics. Són les engrunes de les engrunes. La publicitat s'ha encarregat de mostrar-nos paradisos idíl·lics, on viure un mes a l'any, representa alguna cosa més que un dret: és la nostra obligació per fer gran el nostre païs, per sentir-nos part d'ell. Què som, nosaltres, sense un bon cotxe, una bona casa i un bon xalet? Molt poca cosa. Quasi res. I la publicitat s'encarrega de recordar-nos-en constantment. Al principi d'aquest paràgraf, parlava de "fa ben poc temps": error. Tot continua sent igual, malgrat que ara estem en "crisi" i no es pot construir de la manera descontrolada que es venia fent. La crisi és que hem gastat més del que podiem i ara cal recuperar l'alè. Però el mercat no fa fallida: les vendes es diversifiquen, es busquen clients d'altres indrets. Només els atònits desheretats de sempre han esdevingut més pobres. I la publicitat que ens envia el mercat, continua copejant-nos d'una forma subtil, anunciant-nos coses d'un significat estrany. Tal vegada pervers? Jo no ho sé, però em sembla inquietant. Parle dels anuncis de les empreses que controlen la major part de poder del món: les energètiques. Què estan anunciant? Què ens volen vendre? Totes elles semblen haver-se posat d'acord amb el missatge: no ofereixen un producte. Es tracta d'anuncis amables, interpretats per nens i per gent agradable que ens proposen un món millor -reinventar el món, crec que diu algun d'ells-. On pretenen conduir-nos amb aquesta campanya?

No sé si és que sóc massa mal refiat, però aquestes campanyes em porten a la memòria imatges de pel·lícules on, uns éssers d'altres móns que s'han introduït matusserament al nostre planeta, tracten de guanyar la nostra voluntat per dominar-nos. A la fi, però, aquesta és la raó de ser de la publictat. Què anava a ser del mercat, sense ella?