Les festes del poble

De tant en tant, pensem el malbaratament de diners que es fa en la celebració de les festes dels pobles. La despesa energètica, sent, com som, deficitaris. Però cap de poble o barri es priva d’una il·luminació excessiva, que deixa palesa la seva categoria social. No importa que, d’altra banda, ens parlen sovint d’una situació de crisi econòmica que, quan és festa gairebé a ningú interessa. És palès el malbaratament que es fa, per sobre de tot, a les festes de Nadal, una situació que és comuna a tot arreu, però tanmateix es fa en qualsevulla festa d’àmbit local. I tanquem els ulls a la situació de crisi econòmica, i encara més greu: tanquem els ulls davant l’agressió a què sotmetem el nostre planeta. Potser pensem que la vida –només que la nostra vida- són quatre dies. I no se’ns acudís pensar en els que vindran després, i que heretaran les conseqüències dels nostres excessos. Som, doncs, en aquest sentit, irresponsables i insolidaris.

Però no és la meva intenció criticar el que la gent es divertís en dies de festa, o quan se l’acudís, malgrat que em molesten els excessos. De continuar empitjorant l’economia potser el canvi d’estratègia no vinga donat per sentiments de solidaritat col·lectiva, sinó per la força de les pròpies circumstàncies, que és com, en definitiva, és mou el món, malauradament.

És altra, la reflexió que vull fer sense deixar de banda el tema de les festes: l’indiscriminat ús que es fa de la pólvora. És cada vegada més i més important als nostres pobles, el que les festes s’abillen de foc, color i soroll. És, sens dubte, un altre malbaratament impressionant. Però, malgrat això, en tant m’estremia pels trons ensordidors d’una mascletada, se’m va acudir fer una estranya comparació. Pensava aleshores, que al món s’utilitzen sovint els explosius en guerres i atemptats indiscriminats, on moren tots els dies un munt de persones. Es destrueixen pobles, es crea misèria i espant. I, em deia jo, innocentment, que tant de bo, eixos explosius, utilitzats per matar i destruir, es poguessin utilitzar per fer festes, malgrat el malbaratament. El món seria diferent. També nosaltres, els humans. La bombada final em tragué de nou a la realitat. La gent es bellugava per sortir de l’indret. Eren les dos de la matinada. Me’n vaig anar a dormir donant-li voltes a aquella utopia absurda.