EL REI I JO

A la nit de Nadal, mentre sopavem veient la tele sense sentir-la, per què no ens molestessi en la tertúlia, de sobte aparegué el nostre rei (dic nostre per què, malgrat no agradar-me el vassallatge, no em queda altre remei que acceptar-hi el que hi ha. Per tant, agafe la part que em pertoca, la que se suposa que pague, la que és meva). Doncs bé, a Ruth li va cridar l'atenció una fotografia què, situada estratègicament, no sabiem quin paper jugaba en un decorat que, el més segur, hi havia estat perfectament estudiat. En eixos estaments del poder, ninguna cosa es fa amb mancança de raó. I també aquesta en tenia una. I força important. Al dia següent ho vaig saber.
Fou al telediari de TVE. El presentador va dir, aproximadament: "El compromiso inequívoco del rey con la ecología, se demuestra con la fotografía que lo acompañó durante el mensaje. Fue mientras plantava un árbol, en Chile" (em puc equivocar en alguna paraula, però crec que el fons és correcte).
Estem, doncs, d'enhorabona. El nostre rei s'ha compromés, inequívocament amb el medi ambient (queda clar Ruth?). És aquest un compromís que haurà omplit de goig fins el propi cosí de Rajoy. A mí, no pot deixar de recordar-me compromissos semblants adoptats per altres polítics -no reials-, com per exemple, l'alcalde del meu poble, que any rere any trau la bicicleta del xalet i -el dia de la bicicleta- rodejat de càmeres, es dona un tomb pel poble. O el dia del bus, que puja per què el traguen al dia següent a la portada dels diaris. Però tornem al compromís inequívoc del nostre rei. Jo, si tingués confiança, li diría:
-Vejam, majestat, bé està plantar un arbre a Xile, i fer-se una foto, i posar-la com a testimoni del compromís davant els ulls de tots els súbdits, però caldria fer alguna cosa més. No és un favor a la Natura anar-sen en avió privat, llançant a l'aire tot un munt de contaminació, fins arribar a les gèlides estepes de Rússia, pegar-li un tret a un ós narcotitzat i tornar-sen satisfet de l'obra realitzada (ho sento, es el què digueren alguns diaris, no és pas cosa meva).
Parlar d'aquestes coses, però, és demagògia i, a més a més, no ens podem ficar amb el rei, que té els seus hobbis, com qualsevol mortal. Clar, que serviria millor a la Natura anant al cinema o col·leccionant segells, o obrint-se un blog d'aquestos que ara estan tan de moda. No sé. Tal vegada el rei no m'entendria. O és que jo no l'entenc bé a ell. De qualsevol mode és clar què, el rei i jo, no fem bona parella. Amb tot el meu respecte, Majestat.