LA LLENGUA COM ELEMENT D'INTEGRACIÓ

Fa uns dies, el columnista d'un periòdic local feia unes refleccions al voltant de l'ús de les diferents llengües. Venia a dir que parlant-ne tantes, cada vegada ens entenem menys, i que calia emprar només aquella que arribés a més gent, ja que les demés no feien més que dividir-nos i enfrontar-nos. Com aquest periodista ja sap, jo no comparteixo la seva opinió. Entenc que les llengües -totes- contribueixen a enriquir la cultura del territori on es parlen. Amb l'opinió del periodista jo hauria de escriure ara en espanyol. Per què no ho faig? Per menyspreu a la llengua castellana? Rotundament NO.
Estime l'idioma castellà. Amb ell he aprés les primeres lletres. I amb ell, com no podia ser d'altra manera vivint on visc, he llegit, he estudiat, he escrit i... he parlat i parle, ja què, malgrat viure al País Valencià, el castellà és l'idioma de referència. Però en valencià em parlaren a ma casa des què vaig nèixer. En un valencià malmés, mancat d'unes regles gramaticals que a hores d'ara tampoc no domine correctament. I ja, des de ben petit, vaig poder descobrir que hi havia un greuge i un menyspreu al voltant de l'idioma dels meus avantpassats. Aquesta raó, i no altra, és la què em fa ara decidir-me a elegir-lo. Sé que en castellà m'entendria més gent -en cas de què algú puga llegir-me-però tant de bo aquestes lletres de resistència puguen servir per normalitzar l'ús d'un idioma encalçat i malmés per les arts dolentes de polítics que mai no han entés que el concepte "pàtria" no es pot tancar envers un territori, un estandart, un himne.
Per un món obert al lliure pensament, respectuós amb les diferents cultures i llengües que ens fan distints però no contraris. Per la nostra utopi@ de llibertat, estimem les nostres llengües.