diumenge, 20 de gener del 2008

El Sol es desperta a Tabarca

Fer valdre allò més simple, el més quotidià: aquesta és la qüestió. No sóc un expert, és cert. Caldria dir que sóc una persona que ha viatjat poc i que no ha assitit a esdeveniments importants. Físicament, és cert. Però ningú em pot treure el dret a somniar i a imaginar indrets encisadors i a què, en cloure els ulls, la meva imaginació es trasllade sovint als llocs més inversemblants de la Terra, fins a la pròpia Estació Espacial on sembla que se poden acaronar els estels en allargar la mà. D'aquest mode he gaudit d'espectacles, he conegut persones, he assaborit els millors àpats i he vibrat en competicions esportives. No és el mateix, ho sé, però avui hi ha formes per veure un munt de coses sense sortir-se'n de casa.
Jo vaig tenir un amic que deia sovint: "No hi ha ningú més atrevit que l'ignorant". Potser tenia raó. És tal vegada per això que m'atreveixo, ara que he confessat la meva ignorància, a valorar com a un espectacle extraordinari el que el Sol ens ofereix cada dia, i del que podem gaudir sense gaire sacrifici. Quan vaig pels matins pel Passeig Marítim i veig que Tabarca s'il·lumina i que la mar es queda bocabadada, se'm fa un nus a la gola. No puc evitar-ho. I em planteje cada dia la mateixa qüestió: no hi ha altre espectacle més maravellós, i es troba ahí, al nostre abast, per què cada dia pugam gaudir d'ell. De vegades ens agrada alimentar la nostra supèrbia, contant que hem visitat països llunyans, però mai no ens hem llevat del llit una hora abans per veure sortir el Sol. Fixeu-vos-en bé: es tracta d'una cosa tan simple com extraordinària. En primer lloc podem veure que tot l'entorn es torna rogent. Després, a poc a poc, des de les rodalies de Tabarca, comença a traspuntar un globus de foc impresionant i es va enlairant. Tots els colors d'allò que ens rodeja canvien de sobte, les gavines semblen contemplar l'espectacle mentre suren per sobre de l'aigua o passegen per la plaja, per sort nua d'estigüejants. I la vida se posa en marxa, perquè el Sol l'engega. És l'esclat de la Natura. L'esclat de la vida. N'estic segur: no existeix altre espectacle que el puga superar.
Posted by Picasa

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sovint la mirada de la bellesa no es troba al ulls, sinò a l'ànima, i cal tindre un ànima enorme i plena per a gaudir de les coses petites. I tu la tens.