dimecres, 2 de gener del 2008

Flaire de cera

La història ens parla sovint de personatges que deixaren empremta, pel testimoni de la seva vida. No són gaires. Alguns d'ells tal vegada no siguin més que llegendes que la gent engrandeix. En qualsevol cas, es tracta de històries per fer-nos reflexionar i fer-nos millors. D'entre aquestes històries es troba la de Jesucrist. Que existís o no queda a l'abast dels raonaments o de la fe de cadascú, entenc jo que molt respectables en cada cas. Però, pel que conten els Evangelistes, es tractava d'un home que s'afrontà al poder establert de Roma i dels Jueus només que amb la seva paraula. I ho feu predicant una doctrina de concòrdia, de perdó, de solidaritat, de Pau. Un ideari pel què va donar la vida, oferint-se sense lligar-se explosius a la cintura, afrontant la seva resposabilitat sense altra arma que la seva paraula, després de haver-hi estat venut per un deixeble i negat després, tres vegades, pel qui havia nomenat segon del grup. Tot un testimoni, el d'aqueixos deixebles que encara arrosseguem per sobre.
Quin és el testimoni que donen els cristians? I, més important: Quin és el testimoni que dona avui la jerarquia de l'esglèsia? On és la doctrina de Jesucrist? Als palaus episcopals o cardenalicis? Al Papa? On és la solidaritat, la concòrdia, la pau que predicava Jesucrist? On el perdó? On l'estima per l'enemic?
Duem molts anys convivint a l'esglèsia. Com a fills de la dictadura que som, els del meu temps, hem hagut de suportar el recolzament que bisbes, cardenals i fins el Papa donaven al dictador. I mai hagué una paraula de rebuig a la seva política repressiva. Mai no es posaren al costat del poble. I aquest, sotmés, per rebre consol, fou emmetzinat per la flaire de cera i les paraules buides, portant-nos a un món enfosquit per la paraula de Déu. Del seu Déu, tan fals i allunyat de Jesucrist com ells mateixos. I tot continua sent igual.
Fa uns dies es feu a Madrid una concentració "En defensa de la familia cristiana". En aquest acte, bisbes i cardenals han predicat l'odi i la discòrdia. Tot en el nom de Jesucrist. I una vegada més, la flaire de cera ha enfosquit el seny de les persones, que han revolotejat al seu voltant, per milers, tanmateix com ho fan les mosques al voltant de flaires més pudents, però més sanes i naturals que les de la cera.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

El control del la mentalitat i de la gent és un objectiu poc cristià però imprescindible per a una de les empreses més fortes del nostre país.

Per desgràcia, vivm a un estat aconfessional, no laic, i sembla que sempre hauren de suportar les homolíes, encara que no trepitjem una missa.

Una vergonya.

Anònim ha dit...

Esta nit, després de reis, a sigut la nit de visites a blocs, Ruth, Israel, Inma, Pepe, bo el de Ruth ja el coneixia, i la veritat, la qual cosa unix internet que no ho separe ningú.
El viatge d'Israel a Sòria, com tots, també espere que tot li isca molt bé en el professional i en el personal. Ja tenim un altre lloc on anar de visita !!!
Pepe enhorabona per tindre treball.
Inma espere que em crides.
Ruth que tot seguisca bé.
Besos per a tots i feliç any nou.
Pasqual